La soledad de los números primos

Paolo Giordano, m'ha seduït amb el títol.
Així doncs, encaro el Nadal amb,
"La Soledad de los Números Primos"

Sorprenent i captivador, és un llibre on en algún moment del relat t'hi sents reflectit. La soletat que tots hen buscat en qualsevol moment, acompanya la vida dels protagonistes d'aquesta novel·la, també la senten els pares i amics, incapaços de poder ser una part important de la vida dels qui estimen.

Quiet de Màrius Serra

En Màrius em fa pensar cada matí a la ràdio amb l'enigmàrius i crec que amb el seu llibre em farà pensar més, ja l'he començat i en Llullu ja ha entrat un xic dins del meu cor.

Quan vaig comprar el llibre per Sant Jordi, no vaig tenir el valor de començar-lo, em feia respecte, por. Aquest hivern al començar la temporada, a la ràdio en Màrius ha agraït les mostres de condol que la gent li ha fet arribar per la mort del seu fill Lluís.Ara al desembre, l'he agafat i ahir a la nit vaig llegir-ne l'última pàgina, amb una sensació de impotència i tristor que em m'ha fet somniar amb en Llullu, aquest nen afectat d'una encefalopatia multiforme,m'ha acompanyat en les lectures nocturnes i l'he fet un xic germà meu, en Màrius m'ha deixat veure l'amor incondicional que li professava tant ell com la Mercè, seva mare i la Clara la seva germana, uns relats que et fan somriure i també rumiar en l'essència de la vida i la dificultat per sobreviure a proves intenses que ens envia el destí, sobretot em quedo amb una des les últimes frases del llibre."No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai"

“No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai”

Mil Sols Esplèndids de Khaled Hosseini

Després de fer molta propaganda la Iolanda ha decidit llegir-se els mil sols.

Va ser començar i no poder deixar-lo, m'ha robat i trencat el cor, m'ha fet viatjar en el temps, sentir amor, tendresa, ràbia , impotència...

La vida de la Mariam i la de la Laila es troben, topen, es comprenen i s'estimen, el sacrifici és, a cops amor incondicional en una vida mascliste i de guerres.

No et deixarà indiferent, llegeix-te'l.

Isabel Allende

Fent cas a la Marta Mas, per les vacances llegiré Allende i La isla bajo el mar.

"Baila, baila Zarité, porquè esclavo que baila es libre...mientras baila"

La frase que més bé defineix el llibre, una lluita per la vida i el respecte, en un país governat per amos i mantingut per esclaus. Una narració que omple els racons de les velles plantacions, de sentiments i rancúnies cap a les injustícies i els abusos dels blancs cap als negres. Una història de relacions humanes i lluites per la llibertat, algunes encara que sembli mentida encara es donen avui en dia. La isla bajo el mar d'Allende és la nova novel·la que reafirma a l'autora com a una de les millors escriptores dels nostres temps.

Gràcies Marta

Mor als 77 anys el propietari de la llibreria Geli, Pere Rodeja

Girona va despertar ahir amb la mort del gran mestre llibreter Pere Rodeja i Ponsatí, que ha estat treballant a la llibreria Geli, des de 1945. Nascut el 27 de desembre de 1931 a Sarrià de Ter, s'havia jubilat ja fa uns anys, però encara continuava feinejant cada dia entre els llibres per l'estima que els tenia. Can Geli era pràcticament casa seva. De fet, el lligam era tan estret que era conegut popularment com en Pere de Can Geli o directament com en Pere Geli. Pere Rodeja havia entrat a la llibreria com l'onzè empleat de la història de l'establiment, amb entrades al carrer Argenteria i Cort Reial, en ple Barri Vell de Girona. Estava destinat per desig exprés de Francisco Geli i la seva esposa Maria, que no tenien fills, a ser-ne l'hereu. L'any 1952 ja començaria a fer-se càrrec de la gestió de Can Geli. Ja havia fet el servei militar a Melilla, en dos anys que sempre havia recordat com a molt durs. De ben petit, Rodeja havia estudiat a l'escola republicana de Sarrià de Ter. Allà va patir els sagnants bombardejos de la Guerra Civil. Al centre escolar els feien posar un llapis a la boca i amagar-se sota d'una escala. A partir de l'any 1939 estudiaria a l'Escuela Nacional de Sarrià i, posteriorment, als Salesians del Pont Major. L'any 1945 entraria a treballar a Can Geli. Cobrava 105 pessetes al mes. Quan Rodeja va assumir la responsabilitat de la llibreria, l'establiment ja havia patit algunes inundacions. Però ell també en va viure. L'any 1962, per exemple, l'aigua va pujar fins a un metre d'alçada dins Can Geli. De mica a mica, la llibreria es va anant adaptant als gustos i les necessitats que anava marcant el temps. Els ordinadors també van arribar a Can Geli, però el cervell de Pere Rodeja era més ràpid que les computadores. Ell sabia on estaven situats tots i cadascun dels llibres que hi havia a la venda, tot i ser uns 200.000 títols en uns 300 metres quadrats. Li agradava que els clients li demanessin consell i que no tinguessin pressa. "Un bon client és un home sense rellotge", deia.L'evolució dels anys, l'aparició de noves llibreries a la ciutat i la comercialització de tota mena de productes va provocar que les prestatgeries i els racons de l'allargat l'establiment s'omplissin d'objectes ben variats, sense oblidar mai l'element més preuat: el llibre. Ell va jubilar-se l'1 de gener de 1998. En aquesta data va constituir amb la seva esposa, Irene Gibert, i el seu fill, Pere Rodeja Gibert, la societat Libreria Geli SL. La jubilació no va suposar la seva absència a l'establiment. No podia deixar passar el contacte amb els clients i el seu amor pels llibres. El seu fill és qui des de fa uns anys gestiona la llibreria Geli.