Ja la tenim aquí, la tercera entrega de Stieg Larsson de la trilogia Millenium. I ja està llegida, normalment quan et parlen de segones parts arrufes el nas, i no parlem de quan es tracte d'una trilogia. Són poques les obres que superen la primera entrega, en aquest cas segueix el fil conductor dels Homes que no estimaven les dones a la perfecció, es com un llibre enorme que continua amb La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i continua sense fer que perdis l'interès en cap cas a La reina al palau dels corrents d'aire. La Lisbeth Salander farà història almenys dins la memòria de cadascú, una heroïna forçada per les seqüeles de la seva vida adolescent, és un mica del com ens agradaria ser, prou valents per poder plantar-nos davant injustícies que sovint passen al nostre voltant sense ni tant sol adonar-nos-en.
