La soledad de los números primos

Paolo Giordano, m'ha seduït amb el títol.
Així doncs, encaro el Nadal amb,
"La Soledad de los Números Primos"

Sorprenent i captivador, és un llibre on en algún moment del relat t'hi sents reflectit. La soletat que tots hen buscat en qualsevol moment, acompanya la vida dels protagonistes d'aquesta novel·la, també la senten els pares i amics, incapaços de poder ser una part important de la vida dels qui estimen.

Quiet de Màrius Serra

En Màrius em fa pensar cada matí a la ràdio amb l'enigmàrius i crec que amb el seu llibre em farà pensar més, ja l'he començat i en Llullu ja ha entrat un xic dins del meu cor.

Quan vaig comprar el llibre per Sant Jordi, no vaig tenir el valor de començar-lo, em feia respecte, por. Aquest hivern al començar la temporada, a la ràdio en Màrius ha agraït les mostres de condol que la gent li ha fet arribar per la mort del seu fill Lluís.Ara al desembre, l'he agafat i ahir a la nit vaig llegir-ne l'última pàgina, amb una sensació de impotència i tristor que em m'ha fet somniar amb en Llullu, aquest nen afectat d'una encefalopatia multiforme,m'ha acompanyat en les lectures nocturnes i l'he fet un xic germà meu, en Màrius m'ha deixat veure l'amor incondicional que li professava tant ell com la Mercè, seva mare i la Clara la seva germana, uns relats que et fan somriure i també rumiar en l'essència de la vida i la dificultat per sobreviure a proves intenses que ens envia el destí, sobretot em quedo amb una des les últimes frases del llibre."No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai"

“No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai”

Mil Sols Esplèndids de Khaled Hosseini

Després de fer molta propaganda la Iolanda ha decidit llegir-se els mil sols.

Va ser començar i no poder deixar-lo, m'ha robat i trencat el cor, m'ha fet viatjar en el temps, sentir amor, tendresa, ràbia , impotència...

La vida de la Mariam i la de la Laila es troben, topen, es comprenen i s'estimen, el sacrifici és, a cops amor incondicional en una vida mascliste i de guerres.

No et deixarà indiferent, llegeix-te'l.

Isabel Allende

Fent cas a la Marta Mas, per les vacances llegiré Allende i La isla bajo el mar.

"Baila, baila Zarité, porquè esclavo que baila es libre...mientras baila"

La frase que més bé defineix el llibre, una lluita per la vida i el respecte, en un país governat per amos i mantingut per esclaus. Una narració que omple els racons de les velles plantacions, de sentiments i rancúnies cap a les injustícies i els abusos dels blancs cap als negres. Una història de relacions humanes i lluites per la llibertat, algunes encara que sembli mentida encara es donen avui en dia. La isla bajo el mar d'Allende és la nova novel·la que reafirma a l'autora com a una de les millors escriptores dels nostres temps.

Gràcies Marta

Mor als 77 anys el propietari de la llibreria Geli, Pere Rodeja

Girona va despertar ahir amb la mort del gran mestre llibreter Pere Rodeja i Ponsatí, que ha estat treballant a la llibreria Geli, des de 1945. Nascut el 27 de desembre de 1931 a Sarrià de Ter, s'havia jubilat ja fa uns anys, però encara continuava feinejant cada dia entre els llibres per l'estima que els tenia. Can Geli era pràcticament casa seva. De fet, el lligam era tan estret que era conegut popularment com en Pere de Can Geli o directament com en Pere Geli. Pere Rodeja havia entrat a la llibreria com l'onzè empleat de la història de l'establiment, amb entrades al carrer Argenteria i Cort Reial, en ple Barri Vell de Girona. Estava destinat per desig exprés de Francisco Geli i la seva esposa Maria, que no tenien fills, a ser-ne l'hereu. L'any 1952 ja començaria a fer-se càrrec de la gestió de Can Geli. Ja havia fet el servei militar a Melilla, en dos anys que sempre havia recordat com a molt durs. De ben petit, Rodeja havia estudiat a l'escola republicana de Sarrià de Ter. Allà va patir els sagnants bombardejos de la Guerra Civil. Al centre escolar els feien posar un llapis a la boca i amagar-se sota d'una escala. A partir de l'any 1939 estudiaria a l'Escuela Nacional de Sarrià i, posteriorment, als Salesians del Pont Major. L'any 1945 entraria a treballar a Can Geli. Cobrava 105 pessetes al mes. Quan Rodeja va assumir la responsabilitat de la llibreria, l'establiment ja havia patit algunes inundacions. Però ell també en va viure. L'any 1962, per exemple, l'aigua va pujar fins a un metre d'alçada dins Can Geli. De mica a mica, la llibreria es va anant adaptant als gustos i les necessitats que anava marcant el temps. Els ordinadors també van arribar a Can Geli, però el cervell de Pere Rodeja era més ràpid que les computadores. Ell sabia on estaven situats tots i cadascun dels llibres que hi havia a la venda, tot i ser uns 200.000 títols en uns 300 metres quadrats. Li agradava que els clients li demanessin consell i que no tinguessin pressa. "Un bon client és un home sense rellotge", deia.L'evolució dels anys, l'aparició de noves llibreries a la ciutat i la comercialització de tota mena de productes va provocar que les prestatgeries i els racons de l'allargat l'establiment s'omplissin d'objectes ben variats, sense oblidar mai l'element més preuat: el llibre. Ell va jubilar-se l'1 de gener de 1998. En aquesta data va constituir amb la seva esposa, Irene Gibert, i el seu fill, Pere Rodeja Gibert, la societat Libreria Geli SL. La jubilació no va suposar la seva absència a l'establiment. No podia deixar passar el contacte amb els clients i el seu amor pels llibres. El seu fill és qui des de fa uns anys gestiona la llibreria Geli.

Un món sense fi

Octubre comença amb força per la Iolanda

L'últim Dickens Matthew Pearl

Octubre

Sap situar-te en el temps i lloc correctes, d'intriga poca pel meu gust i força previsible al final. Un llibre molt ben escrit però sense (al meu entendre) suspens. Un homenatge a la vida de Dickens i sobretot a l'última gira que va desgastar l'escriptor fins al punt que la seva salut va veure's afectada.

Crepuscle

Després de la insistència de Na Montse de Tossa ja he caigut a les mans de l'Edward Cullen el protagonista de Crepuscle.

....bé, sort que al final s'anima un xic, m'hagués agradat un xic més d'intriga i un xic més d'acció, però no es pot tenir tot. La novel·la de lectura àgil i fàcil, ha fet d'aquest llibre d'adolescents, un símbol del romanticisme i que fa gairebé impossible que no caiguis vençuda als peus del vampir més sexi de la temporada.

ASA LARSSON - AURORA BOREAL

A veure si és veritat que enganxa tant.

Doncs si! Ha resultat ser una novel·la de misteri que manté la intriga fins al final, un relat àgil i actual.

Dientes Blancos - Zadie Smith

Final d'agost i em ve de gust començar amb "Dientes Blancos" de la jove anglesa Zadie Smith.
I deixar-lo a l'estanteria abandonat. Incapaç d'acabar-lo.

Els Pilars de la Terra

Ha estat un estiu dur de feina i de calor, però llegir els Pilars de la Terra ha sigut un meravellós refugi, enganys, traïcions, amors i desamors m'han acompanyat al llarg d'aquests dies. Llegint aquesta obra t'adones que en nom de Déu es pot arribar al poder, es pot assassinar i destruir la il.lusió dels més desvalguts, clar, que no és cap novetat, encara avui en dia l'esglèsia té poder, tot i que m'agradaria creure que no tant.

En Ken Follett m'ha transportat a una Anglaterra miserable on només hi podien sobreviure els forts..Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l'univers d'Els pilars de la Terra.

Centrada en l'accidentada construcció d'una catedral gòtica, la novel·la és una recreació d'una època convulsa i violenta de la història d'Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L'amor i la mort s'entrellacen amb força en aquest magistral tapís que evoca de manera excepcional un temps de violentes passions.

Virginia Woolf

Reprenc una lectura i autora, per mi....abandonada

Bé.... brillant, intel·ligent, irònica...un munt de qualificatius per a una dona excepcional i al mateix temps...dificil de seguir complexe en les definicions, i potser un xic massa complicada pel meu gust, potser no estic a l'alçada, segurament.

En aquesta obra, la guerra de sexes de tota la vida, pren altre cop protagonisme, en aquells temps potser una habitació per poder escriure lliurament era per a les dones, un privilegi del que en podien gaudir ven poques, és un cant a la lluita per la liberalització de la dona escriptora, que pugui ser lliure pensant que fugi dels estereotips que no caigui en el parany de voler ser tant bones com el homes escrivint ja que ells eren el únics que fins aleshores ho feien i no es podia fer cap comparança, els homes ho escrivien tot i les dones havien de limitar les seves novel·les a l'amor i els sentiments.

Macbeth

Em sento bé....i ho intento i no em costa, és un clàssic que em feia por que s'em fes carregós i de fet m'ha sorprés tant gratament que ja tinc a les mans, Hamlet, però que deixo reposar, no cal abusar dels genis.

Un Pulitzer per sopar

Imprescindible, àgil, còmode i necessari per entendre o no la vida irlandesa i catòlica dels anys 40 del segle passat en el barri pobre i obrer de Limerick, Irlanda. Un relat en present i narrat pel nostre personatge que ens situa en la pobresa i la gana del poble irlandès però per damunt de tot catòlic, les experiències que te un nen que esdevé adolescent, tot i superar els misteris de l’església, per sobreviure ell i la seva família en la misèria més crua, orgullosa i passiva d’un poble ressentit amb la seva història.

Un Pulitzer en majúscules de Frank McCourt

1984 George Orwell

Tot esperant setembre i Tim Robbins a BCN

Sorprenent, enigmàtica i sobretot una obra mestra, Orwell va ser un visionari, tot i que la història és extremista, fa rumiar si, al cap i a la fi no és el que ens està passant a nosaltres, la informació és el poder i com cita Orwell "qui controla el passat, controla el futur i qui controla el present, controla el passat"....reflexione'm-hi

Viatge a Índia

Les meves il·lusions s'han frustrat, no he estat capaç d'acabar-lo, per mi un llibre pesat, incomprensible i confús, potser massa il·lusionisme pel meu gust, la meva imaginació no ha pogut posar-se a l'alçada de Chitra B. Divakaruni, suposo que la mancança és del tot meva. Per això, el sentiment de frustració.

De totes maneres no vull quedar-me en l'aspecte negatiu que ha mi m'ha semblat i vull fer-vos arribar una critica positiva, que per això existèixen els gustos, i la contraportada diu:

En un temps llunyà en què mitologia i història es barregen, en una època de cruentes guerres que enfronten les famílies més poderoses de l’Índia, viu Panchaali, una princesa nascuda de les flames i marcada per una profecia segons la qual ella canviarà el curs de la història.

Una dona apassionada, un personatge ple de contrastos que redefineix el món dels guerrers, déus i homes que ho manipulen tot excepte el destí, ens relata la seva vida: des de la infantesa fins al casament amb els cinc llegendaris germans Pandava, els duels estratègics amb la seva ambiciosa sogra, l’amistat amb l’enigmàtic Krixna i l’atracció secreta que sent cap a un home misteriós, l’enemic més perillós dels seus marits.
Però El Palau de les Il•lusions no és només un conte de rivalitats, ambició, venjança, amor, màgia i aventura; també és la reinterpretació del poema èpic més antic de l’Índia, el Mahabharata, que mira d’instruir sobre els quatre objectius bàsics de la vida: dharma (rectitud), artha (riquesa), karma (plaer) i moksha (alliberació).

Muerte entre Poetas - Ángela Vallvey

La lectura de juliol... novel·la negra.

Amb tot el respecte cap als escriptors, ja que tenen un do del que m'agradaria poder gaudir, aquesta lectura no m'ha aportat res. Per mi ha estat del tot previsible amb poc misteri i la part on la història prenia una xic d'interès eren els relats d'èpoques passades. Probablement en un Premi Planeta, hi deu haver alguna cosa que jo encara no he pogut apreciar. Aquest llibre és per mi totalment prescindible.

Balzac i la petita modista xinesa

La història de dos joves xinesos, que són enviats al camp per a la seva reeducació, allà conèixen la petita modista xinesa i escriptor Balzac, a partir d'aquest moment les seves vides prenen un nou sentit.

La reina al palau dels corrents d'aire

Ja la tenim aquí, la tercera entrega de Stieg Larsson de la trilogia Millenium.

I ja està llegida, normalment quan et parlen de segones parts arrufes el nas, i no parlem de quan es tracte d'una trilogia. Són poques les obres que superen la primera entrega, en aquest cas segueix el fil conductor dels Homes que no estimaven les dones a la perfecció, es com un llibre enorme que continua amb La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i continua sense fer que perdis l'interès en cap cas a La reina al palau dels corrents d'aire. La Lisbeth Salander farà història almenys dins la memòria de cadascú, una heroïna forçada per les seqüeles de la seva vida adolescent, és un mica del com ens agradaria ser, prou valents per poder plantar-nos davant injustícies que sovint passen al nostre voltant sense ni tant sol adonar-nos-en.

Katherine Neville "El Foc"

Seguim amb les segones entregues ara també li toca a "El Foc" la segona part de "El Vuit", de Katherine Neville

Algunes segones parts costen de passar, per aquest motiu aparquem el Foc per no caure a les brases

Un món sense fi

Ken Follet amb la segona entrega dels Pilars de la Terra, "Un Món sense Fi"

Com si res, en un parell de pàgines, ja tornava a ser a Kingsbridge, Ken Follet m'ha traslladat al 1330 amb la mateixa facilitat que ho va fer amb els "Pilars". La continuació de la vida dels habitants de la ciutat anglesa més problemàtica, ambiciosa, noble i honesta de la història, en una narració fluida que fa que no tinguis ganes de deixar-la anar fins al final.

"Mascarons" Xavier C.Ribot

En Xavi ha escrit "Mascarons" ja tenia ganes de començar-lo i per ara ja promet.

Millennium II

Segona entrega de Millennium Stieg Larson.
La noia que somiava un llumí i un bido de gasolina.

Si la llegenda diu "segones parts mai han estat bones" ... en aquesta segona entrega de Larsson la llegenda no te raó de ser, un segona part que millora la primera a l'extrem de no poder relaxar-te fins la última plana, manté l'intriga i el suspens fins al final. Larsson sabia on ratllava el creïble de l'increïble, saber mantenir-te dins d'aquesta frontera i no traspassar-la no és fàcil, en canvi el mestre Larsson ho aconsegueix formidablement la segona entrega de Millennium II.

La gangrena Mercedes Salisachs

Mercedes Salisachs
Premi Planeta 1975 Recuperant velles lectures
abril 2009
Un repàs a la vida d'una família durant els principis de la república, la guerra civil i la dictadura, en una societat plena d'enganys, traïcions i falses amistats, on la supèrbia i l'ambició marquen la vida del protagonista.
Una lectura molt recomanable.

El Médico

A l'abril també El Médico

Llibreria Geli fa 130 anys

La Llibreria Geli de Girona va fer ahir 130 anys amb discreció. Obrint les portes com cada dia i venent llibres als clients. La Llibreria, actualment en mans de PereRodeja, va obrir el 18 de març de 1879, segons consta en un text manuscrit del seu fundador, Francisco Geli.
L´establiment ha passat un munt d´experiències, saquejos i inundacions. La botiga s´ha anat adaptant al la societat i ha passat de vendre multitud de llibres i elements religiosos a llibres i textos progressistes. Ara els propietaris estan enllestint una pàgina web on es podrà consultat tots els llibres que tenen i fer comandes a través de la xarxa. Ara per ara, les consultes s´han de fer per telèfon, per correu electrònic o presencialment.

El Ocho de Katherine Neville

Katherine NEville

El que m'ha enganxat més del llibre és la sensació d'aventurera que he tingut tot el temps, el llibre, se m'ha fet curt i m'ha fet molta pena acabar-lo, per mi, " El Ocho" es mereix un 10. He d'admetre que Neville ha creat l'escenari perfecte per atrapar-me desdel primer minut, l'abadia...les monges...la boira, una ambientació deliciosa. ¨És una bona narradora, el ritme és perfecte, els salts cronològics encaixen de meravella i m'ha fet viatjar pel mapa mundi marxant completament del món en el que em trobava de veritat.

Els homes que no estimaven les dones

Stieg Larsson

Novel·la negra, intriga, conspiració, sexe, desenganys i passions, tots els ingredients que cal per un relat d'acció. Larsson ens descobreix una Suècia desconeguda i ens mostra un estil sorprenent que no deixa lloc a la deducció lògica dels esdeveniments i t'enganxa per saber com lliga el desenllaç final, molt recomenable.

El proper dia 29 de maig s'estrenarà la primera pel·licula de la trilogia de Stieg Larson

Hija de la Fortuna, Isabel Allende

Isabel Allende 1999

Una lectura del 99 aplaçada 10 anys, ara em sap greu no haver-la llegit abans.

La narració és fluida i et situa a la història, fins gairebé la meitat del llibre a partir d'on comença realment el relat d'Eliza, una Xilena que abandona la seva bona posició a Valparaiso per anar a buscar el seu amant Joaquin Andieta, que ha marxat empés per la febre de l'or a California, sense saber realment el que l'espera en terres americanes, la figura del seu amic Tao Chi'en té un gran pes emocional per ella.

La bruja de Portobello

Paulo Coelho 2007

El febrer comença plujós amb Pablo Coelho i la seva Bruixa.

Una història diferent, explicada d'una forma diferent, sorprèn la forma de relatar la vida de la protagonista mantenint la intriga fins al final, tot i conèixer des de bon començament el desenllaç, no pots deixar de llegir fins a saber com acaba l'autor la trama complicada d'Athena "La bruixa de Portobello"

Marina, Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón 1999

El gener amb Marina.
De totes les que he llegit d'ell, la més fluixa, un xic massa carregada d'història i personatges innecessaris. El millor com sempre, és que sap situar-nos en l'escena millor que molts escriptors, et manté l'intriga i el suspens. Aquesta, amb un afegit d'última hora, per mi, totalment previsible.

De totes maneres, com totes les de Zafón, per poder opinar s'ha de llegir.